Jornada de tràmit, on travessem per un canyó espectacular, 370 km amb furgoneta per arribar a Arvaikheer, per fi dutxa!!!


Arvaikheer

---

Ens despertem a les 7 del mati, ja que tenim una jornada de 370 km per endavant, mes o menys unes 9 hores.

Deixem enrere el desert, i anem directes a un pou d’aigua, un forat a terra amb una tapa i al costat una galleda lligada a un pal i una corda ens deixen omplir els dipòsits d’aigua.

Pel camí, dues coses a destacar, una el mal de panxa de la Esther, hem de parar un parell de cops a vomitar, el primer cop es travessant per un canyó amb unes roques increïbles. La segona cosa a destacar un pet silenciós tipus bomba nuclear del Alex, fins i tot el Nyamaa, el conductor, li arriba el gas tòxic!!!

Pel camí parem a dinar el mig del desert, ja comencem a veure menys roques i mes herbetes.

Travessem la població de Guchin-us, i a uns 20 km de Arvaikheer trobem una carretera asfaltadaaaaaaaaa. Ja hem deixat enrere el Desert del Gobi i ens trobem a l’estepa.

Arribem a Arvaikheer, una població d’uns 24.000 habitants i a 1913 metres d’alçada. El primer que fem es anar als Bathhouse i fer una dutxa d’aigua calenta, seguidament a l’únic supermercat, del qual tu no pots agafar res (tipus botiga), i comprem algú de menjar i unes birres per passar la ultima nit amb el Alex i el Chris.

Arvaikheer, té un carrer asfaltat i no tot, té un supermercat, un semàfor, un hotel, un bathhouse, una disco i la resta son carrers de sorra amb gers, …

La nit la Esther dormint i cubant el bacteri de la panxa, i el Jordi, Alex i Chris, beuen cervesa i rient, … fins les 12 de la nit.

Li ensenyem les fotos a la Suki i al Nyamaa del desert i algunes de Laos on els sobte molt la foto d’una família del nord de Laos on la dona va carregada com una mula i l’home no porta res de res, i també la que la dona nòmada surt sense roba a la part superior.