http://www.jordiraig.com/parque-nacional-de-torres-del-paine-patagonia-chile/44 Natura, esports i turisme de tot arreu, pero sobretot de Catalunya Mon, 21 May 2012 21:24:47 +0000 http://wordpress.org/?v=2.5.1 http://www.jordiraig.com/parque-nacional-de-torres-del-paine-patagonia-chile/44#comment-237 Neus Fri, 04 Apr 2008 14:53:59 +0000 http://www.jordiraig.com/?p=44#comment-237 Ieeeepa Quim!! Ja tocava que deixessis algunes paraules plasmades al blog!! Ja em pensava que aquest mosso que surt a les fotos d'Argentina era un doble del Quim que vaig conèixer un dia a Mataró, jeje. A veure si t'animes a seguir les novetats del freakyblog i deixar anar alguna cosa com... que la "professionalitat" del fotògraf va millorant al llarg del blog! (he estat comparant la foto del pajaritu d'aquesta etapa argentina amb les fotos d'animalons de Suïssa). Un olé per fotògraf!! ;) Ieeeepa Quim!! Ja tocava que deixessis algunes paraules plasmades al blog!! Ja em pensava que aquest mosso que surt a les fotos d’Argentina era un doble del Quim que vaig conèixer un dia a Mataró, jeje.
A veure si t’animes a seguir les novetats del freakyblog i deixar anar alguna cosa com… que la “professionalitat” del fotògraf va millorant al llarg del blog! (he estat comparant la foto del pajaritu d’aquesta etapa argentina amb les fotos d’animalons de Suïssa). Un olé per fotògraf!!

]]> http://www.jordiraig.com/parque-nacional-de-torres-del-paine-patagonia-chile/44#comment-232 joaquim creus barnils Mon, 31 Mar 2008 18:34:47 +0000 http://www.jordiraig.com/?p=44#comment-232 De fet va ser un dels parcs naturals més bónics que ens trobat pel viatge, va ser una caminata durilla sobretot els últims 500 metres però amb una reconpensa q no te nom, un cop a dalt s'aixecaven aquelles 3 majetuoses torres ( de difícil accés inclús per gent molt experimentada) però va valer molt la pena desviar-nos una mica de la ruta argentina, tot i q el record q m'en duc de Xile es la sortida de l'ombro (encara actualment arrossegu molesties), i la por q vaig passar en aquella ciutat (l'únic lloc dels q he estat del meu viatge amb el Jordi i el Kilian) i si l'hotel era un coxitril de cuidado, pero bueno va passar i varem brindar pel doctor!!!!! De fet va ser un dels parcs naturals més bónics que ens trobat pel viatge, va ser una caminata durilla sobretot els últims 500 metres però amb una reconpensa q no te nom, un cop a dalt s’aixecaven aquelles 3 majetuoses torres ( de difícil accés inclús per gent molt experimentada) però va valer molt la pena desviar-nos una mica de la ruta argentina, tot i q el record q m’en duc de Xile es la sortida de l’ombro (encara actualment arrossegu molesties), i la por q vaig passar en aquella ciutat (l’únic lloc dels q he estat del meu viatge amb el Jordi i el Kilian) i si l’hotel era un coxitril de cuidado, pero bueno va passar i varem brindar pel doctor!!!!!

]]>