Ens dirigim a Vallter per fer el nostre primer Pic hivernal, triem el Pic de Bastiments perquè es un cim sense dificultat, a prop de una estació de esqui, força ben comunicat i força transitat per caminadors amb raquetes de neu i amb esquis de muntanya, així que tindrem el traçat marcat.

Fitxa tècnica:

---

Com arribar

---

Per arribar amb cotxe, anirem al Ripollès fins a l’estació de esqui de Vallter per la carretera C-17 la antiga N-152 fins a Ripoll, desprès la C-26 i la C-38 fins a Camprodon, i des de aquí cap a Setcases fins arribar a l’estació de Vallter, on deixarem el cotxe a una corba de 180 graus on es el aparcament del Refugi de Ulldeter.

Cim

---

El pàrking del cotxe esta a 2.070 metres sobre el nivell del mar, jo carrego les botes i els esquis i la Ainhoa el Snow, ens equipem be, ens posem les raquetes de neu i cap amunt.

Amb mitja hora llarga de pujada amb les raquetes de neu arribem al Refugi de Ulldeter (2.200 metres), ens adonem que la motxilla pesa molt, amb els esquis i el snow, calculem uns 20 kilos, això sumat amb la neu fa pensar que la jornada serà dura.

Deixem les pistes de esqui a ma dreta, mentres anem pujant, següent destí es el Coll de la Marrana (2.530 metres) ens queda a ma esquerra i es el coll entre dues muntanyes, des de aquí entre núvol i núvol ja comencem a veure el pic de Bastiments.

La part de dalt el Coll de la Marrana, trobem la neu una mica glaçada, anem amb molt de compte, no volem patinar amb les raquetes, a mes a mes el temps no acompanya gaire, veiem una boira i uns núvols que ens venen per darrera.

 

Des de aquest coll hem de girar al nord a la dreta on hem de seguir per la cresta, des de aquí veiem el pic de Bastiments. Un cop arribem al final de la cresta ja tenim tota la pala fins al pic, molt ample, la fem per la esquerra. El pic sembla que s’allunyi, hem de para per recuperar forces. Aquesta pujada esta sent molt dura, entre el pes, la neu i la boira que va i be … El tram final es bastant inclinat, però en seguida ja veiem la creu que indica el cim de Bastiments.

Un cop al cim de Bastiments (2.881 metres), recuperem l’alè i les forces, fem unes fotos, mirem les vistes que ens deixa els núvols, en teoria podríem veure el Canigó, el Puigmal, … ens comencem a abrigar ja que fa fred, ens posem els esquis i el snow i a disfrutar a tope de la baixada. Aquest cim esta just a la frontera francesa ells la batejat com a Pic du Gegant.

La baixada espectacular, tenim força neu, algun tram encara esta sense trepitjar, probablement es la baixada mes merescuda que fem, baixem esquiant pel mateix recorregut fins el Coll de la Marrana, i desprès ja no seguim cap traçat fins passar el refugi.

Fotos

---