Pic el Canigó, Pirineus, França

Canigó
Bonic i simbòlic Pic, ben fàcil i molt concorregut, no te pèrdua!! Nosaltres el fem des del Refugi de Cortalets, per la ruta habitual.


Fitxa tècnica:


Desnivell acumulat: 630m
Alçada Cim: 2.785 m
Dificultat: Fàcil
Horari ascens: a peu 2 hores encara no
Descens: menys de 1 hora

Com arribar


Anirem a França, cap al Canigó, anirem a Prades, podem anar per Puigcerdà o per la jonquera, mes o menys hi ha la mateixa distancia. Un cop a Prades cap al poble de Villerach, travessarem aquest poble tant petit i enseguida la carretera deixa de estar asfaltada. Continuarem per aquesta pista, son 22 Km així que paciència, fins al Refugi de Cortalets (2.150 metres de alçada), ja trobarem una tanca on no podem continuar i haurem de deixar el cotxe.

 Canigó


Ver Cim Canigó des de Cortalets en un mapa más grande

Nosaltres hem fet nit a mig camí del camí de carro, exactament al Pàrquing La Mouline de 1.183 metres de alçada.

El pàrquing La Mouline

 Canigó

En el pàrquing tenim un riu on trèiem l’aigua

 Canigó

Quins colors te el paisatge!!! XD

 Canigó

Vista del Pàrquing on dormim

 Canigó

L’endemà al mati continuem amb el cotxe fins el refugi Cortalets.

Pel camí ens trobem la destroça de un allau.

 Canigó

Anem pujant amb el cotxe i ens trobem un paisatge espectacular!

 Canigó

 Canigó

Cim del Canigó


Deixem el cotxe i a caminar.

 Canigó

 Canigó

La tanca del Refugi perquè els cotxes no passin

 Canigó

Caminarem fins el refugi, esta molt ben indicat amb marques vermelles i blanques del GR, deixem el refugi enrere continuarem uns 10 minuts mes fins arribar a un petit llac amb vistes a les muntanyes i al Glacial del Canigó.

Tot esta molt ben indicat

 Canigó

 Canigó

 Canigó

El llac i al fons el glacial del Canigó

 Canigó

Un cop passem aquest llac situat al Pla dels Estanyols, el camí es dirigeix a la dreta, trobarem una font i continuarem pujant.

Deixem el llac enrere

 Canigó

 Canigó

Desprès s’enfila una mica mes fins arribar a un coll de gespa, aquí ja veiem perfectament el Canigó, a partir d’aquí ja hem passat a la altre banda de la muntanya.

aqui deixem el GR per anar a la esquerra on comencem a pujar

 Canigó

Passem el coll de gespa i ja estem a l’altre banda

 Canigó

Aquí res de vegetació, ja trobem pedres i pedres, però el camí esta molt ben marcat. Anirem agafant alçada i trobarem a la nostre esquerra la glacera del Canigó. A partir d’aquí la pujada mes forta però en cap cas hem de grimpar ni res pel estil, tot molt fàcil.

La glacera del Canigó, pero no hem de travessar-la

 Canigó

El pic al fons i la boira que ens ataca

 Canigó

El glacial

 Canigó

 Canigó

El últim tram

 Canigó

Amb una mica menys de 2 hores arribarem al cim 2.785 metres de alçada, on trobarem una creu de ferro! Ja estem al mític Canigó.

El cim

 Canigó

Un vers de Lluis Llach (1978)

 Canigó

El cim

 Canigó

El cim

 Canigó

Vistes des del cim

 Canigó

 Canigó

El cim

 Canigó

Descens


El descens es pel mateix camí. Una hora de baixada fins el refugi, nosaltres com que es posa a ploure baixem correns i triguem 45 minutets!!!

El Refugi Cortalets

 Canigó

El Refugi Cortalets

 Canigó

La flama del Canigó


És un cim accessible i molts s’hi atreveixen, sobretot al 22 de juny, quan moltes persones hi pugen per encendre la flama del Canigó, una flama que vigilen tota la nit. A l’endemà, baixen fins a Perpinyà amb la mateixa torxa emprada al cim, per encendre les diverses fogueres de la nit de Sant Joan als Països Catalans

Cada 22 de juny, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà (Rosselló) agafen el foc que des de 1965 resta encès al Museu de la Casa Pairal, al Castellet, i pugen al cim del Canigó, de 2.784 metres, on encenen una nova foguera. A trenc d’alba del 23 de juny, inicien el descens amb la Flama renovada. Moltes altres persones els esperen a baix i inicien el recorregut cap a diferents punts dels Països Catalans fent relleus a peu, en bicicleta, en cotxe i fins i tot en llaüt (al riu Ebre) per fer possible que la Flama s’escampi per pobles i ciutats i arribi a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan.

Cada any, la Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya en un acte institucional, així com per ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals, socials i esportives de més de 350 municipis dels Països Catalans. D’aquesta manera, i gràcies a centenars de voluntaris, el foc que ve de la muntanya il•lumina les revetlles populars que es fan al voltant del foc. Es calcula que aquella nit s’encenen unes 3.000 fogueres amb el foc que prové del cim del Canigó.

Canigó : llegenda pirenaica del temps de la Reconquista:
La llegenda del Canigo

Lo que un segle bastí,
l’altre ho aterra,
mes resta sempre
el monument de Déu
i la tempesta, el torb,
l’odi i la guerra
el Canigó no el tiraran a terra
ni esbroncaran l’altivol pirineu.
Jacint Verdaguer
Canigó, 1885

Venim del nord
Venim del sud
De terra endins
De mar enllà
I no creiem en les fronteres.

Lluis Llach (1978)

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>